Avui he acabat el nou disseny del meu blog personal. Un espai que m’agradaria compartir amb vosaltres on hi exposo tot el que vaig aprenent cada dia, cinema, art, disseny, internet, i un munt de coses més que així com són importants per mi, puguin ser útils per vosaltres.
Fins ara i per molt de temps.
Sergi Selvas Gardeñas
El flashmob és una pràctica preformance contemporània per la qual un grup de persones executa una acció en mig de la via pública i després desapareix. Les variants de l’acció són infinites i sempre busquen produir un efecte sorpresa entre els espectadors que les veuen.
D’entre aquestes possibilitats em quedo amb una: aquella en què sona música en un lloc públic i molt concorregut, un grup de gent es posa a ballar i, acabada la cançó, tot torna a la normalitat. Perquè l’essència del flashmob és fer semblar que l’acció és espontània, ja que la fa gent normal, el que està al teu costat o el que està parlant per telèfon.
En el fons és com si un musical es desenvolupés al mig del carrer, enmig de les nostres vides. Perquè un musical és això precisament, narrar la vida amb música i ball. I el flashmob interromp l’acció de la vida amb un número musical sorprenent. El musical té alguna cosa de surrealista perquè ningú es posa a cantar i ballar per arreglar un cotxe (Grease), per explicar el pas del cinema mut al sonor (Cantant sota la pluja), aventures i desventures de la trentena espanyols (El otro lado de la cama) o guerres racials de colles (West side story).
D’entre els flashmob ballat em quedo amb aquests dos que penjo al Blog. El món es mogui amb la música!