Reloj pensado para compartir la hora con los que te la piden. Diseñado por maezm.

Al costat dels científics d’Alemanya (Universitat de Göttingen, Universitat de Münster i l’Empresa Hella & Hueck), Dinamarca (Universitat del Sud de Dinamarca), Lituània (Universitat Vytautas Magnus), Bèlgica (Universitat Catòlica de Lovaina) i Itàlia (Universitat de Gènova), se suma el professor Eduardo Ros Vidal, que capitaneja el grup de científics espanyols del Departament d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat de Granada.

Tots ells són els encarregats d’investigar com fer que el cotxe aprengui la manera de conducció de l’usuari a la llum del dia. D’aquesta manera, DRIVSCO permetrà al cotxe saber com reacciona l’usuari davant d’una corba, a una intersecció o davant d’un vianant.

Així, durant la conducció nocturna, el vehicle serà capaç de detectar una desviació en la forma de conduir davant d’una corba, per exemple. En aquest cas, el cotxe interpretaria que aquesta estranya conducció es deu a la poca visibilitat. Aquest fet generaria senyals d’alarma per alertar el conductor de la seva forma inusual d’acostar-se a una corba.

D’aquesta manera es encara reduirà més el nombre d’accidents de trànsits. I és que tal com assenyalen els investigadors, un 42% dels mateixos sol produir-se per la nit i resulten mortals. Per sort, les proves realitzades fins ara són esperançadores.

"No es pretén desenvolupar sistemes que condueixin automàticament (ja que, entre altres coses seria complicat que les agències d’assegurances i les companyies de vehicles arribessin a acords en cas de col.lisions), sinó de sistemes avançats d’ajuda a la conducció", especifica l’ professor ror.

L’objectiu final de DRIVSCO no és altre que el d’evitar, en la mesura possible, accidents de trànsit i ajudar a mantenir alerta el conductor, concentrant la seva atenció al màxim.

Científics de prestigioses universitats com la universitat de Penssylvania, la Johns Hopkins University o la Universitat de Harvard, entre d’altres, estan utilitzant les tecnologies més punteres per analitzar el cervell de persones que afirmen haver conegut l’espiritualitat (cristians, monjos budistes, persones que han patit experiències properes a la mort o ECMs, etc.).

L’anomenada "ciència de l’espiritualitat" està aconseguint amb aquests estudis establir la disposició de l’activitat neuronal corresponent a diversos aspectes de la religiositat humana….

Llegir més aquí.

¿Es malo lavarse el pelo a diario?

¿Cuál es la probabilidad de que te toque la lotería?

¿Hacer abdominales reduce la barriga?

¿Cruzar las piernas origina varices?

¿Los invidentes ven imágenes en los sueños?

¿Los desodorantes pueden causar cáncer?

¿Los calvos son más viriles?

¿El caldo de pollo cura el resfriado?

En aquest estudi, es va examinar la trajectòria seguida per cada una de diverses persones que van caminar durant diverses hores al Desert del Sàhara ia la zona boscosa alemanya de Bienwald. Els científics van usar el sistema de posicionament global GPS per gravar aquestes trajectòries. Els resultats revelen que els participants només eren capaços de mantenir una trajectòria recta quan el Sol o la Lluna eren visibles. Quan el Sol desapareixia darrere d’alguna núvol, els individus començaven a caminar en cercles sense que es donessin compte d’això.

Una explicació oferta en el passat per el caminar en cercles és que la majoria de les persones té una cama una mica més llarga o més forta que l’altra, el que produiria una desviació subtil però sistemàtica cap a una direcció. En els nous experiments es va constatar, però, que aquesta no és la causa, ja que les mateixes persones a vegades es desviaven cap a la dreta i altres cap a l’esquerra, sent molt rars els casos en què es desviaven sistemàticament cap a un sol costat.

Per tant, caminar en cercles no està causat per les diferències en la longitud de les cames o en la seva força, sinó que més probablement és el resultat de la creixent incertesa sobre on és la direcció cap endavant. Els petits errors aleatoris en diverses classes de senyals sensorials que proporcionen la informació sobre la direcció en què s’està caminant es van acumulant amb el temps, fent que una persona percebi que camina en línia recta quan en realitat es desvia d’aquesta direcció.

Del blog: El laboratori de Darwin

PSDaWEB
http://www.psd-web.com